Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva
llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no
respecta un bé cultural essencial.
Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el
seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat
cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat,
i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui digui que el meu
problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de
decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui digui que les
llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest
argument per crear problemes amb les llengües.
Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats
deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa
innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la
promoció de la seva.
Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me
perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua,
perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar
als meus fills.
I procuraré enfadar-me poc, només el que jo
trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
I sempre, però sempre, plantaré cara.
Carles Capdevila
Director de l'Ara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada